LA MÀGIA DE LA CONVIVÈNCIA
Per setembre de 2020 ens varen arribar unes cartes del Gran Consell de Mags, a través d'unes òlibes, mitjançant les quals ens convidaven a formar part de les escoles de màgia escampades pel món.
A partir d'aquell moment, es va iniciar un projecte meravellós que va motivar ràpidament tot l'alumnat. Per començar, tots i totes començaven en una mateixa casa i, al consell celebrat al final de cada trimestre, si complien una sèrie de desafiaments, podien pujar de casa, la qual cosa els permetia una sèrie de premis, com poder jugar a l'esport dels mags, fer classes de pocions o herbologia o a poder tenir la seva pròpia vareta.
Paral·lelament, s'iniciaven altres activitats relacionades amb el món dels mags.
Per exemple, cada alumne va rebre una túnica de color negra que havien de dur posada sempre que es dugués a terme qualsevol activitat relacionada amb aquest projecte.
A més, s'iniciava el campionat de la copa de la casa, un campionat que dura tot el curs escolar i on cada classe opta per arribar a guanyar la copa del seu cicle. Per aconseguir-ho, els mestres i les mestres poden atorgar o llevar a cada classe una sèrie de punts en relació a si aconsegueixen una sèrie de reptes o a través del seu bon o mal comportament.
També podien rebre punts mitjançant l'escriptura d'una carta setmanal a la directora explicant els aspectes positius i negatius que havien tingut durant la setmana, fent un exercici d'autoavaluació.
Es va començar també en aquell moment la decoració de l'escola amb la temàtica de la màgia, on han participat tant l'alumnat, com el professorat i les famílies, donant com a resultat unes decoracions increïbles que et submergeixen dins aquest món màgic.
Una altra activitat que es va iniciar en aquell moment va ser la defensa contra els mags malignes. Aquell alumnat que havia aconseguit arribar a una determinada casa i ja tenia la seva varita màgica, podia participar en la defensa de l'escola contra els mags malignes que sorgeixen sobretot els dies de pluja i mal temps. Quan un d'aquests mags malignes apareix de sobte a una classe, l'alumnat que no té vareta màgica ha de permanèixer absolutament immòbil, mentres que aquells que la tenguin han de protegir la resta mitjançant encanteris apresos fins que el mag maligne surti de la classe.
Una de les activitats que més els agrada són els ja comentats consells de final de trimestre. Durant els mateixos, tot l'alumnat opta a pujar o baixar de casa segons ho hagi fet al llarg del trimestre. És un dia i un acte molt solemne. Tots arriben amb la túnica negra a l'escola i fan fila al pati fins que són cridats i acompanyats per anar a classe. En arribar, se seuen
i el tutor o la tutora els va cridant per ordre de llista, s'aixequen, diuen a quina casa opten pujar i si han complert les actuacions per poder fer-ho. Tot en un vertader espai màgic preparat per al moment. És un vertader extraordinari exercici d'autoavaluació on són capaços de reconèixer què han fet bé i què no. A més, després es dona el torn de paraula als seus companys i companyes per tal que puguin aportar dades, fent al mateix temps un gran exercici de coavaluació sincera. Acte seguit, el tutor o tutora li dona un papir on posa si puja de casa o es queda allà on era. És absolutament magnífic sentir com esclaten d'alegria quan pugen de casa o saben que un company o companya aconsegueix pujar de casa, hi ha una gran empatia entre ells, i això neix de la màgia de la convivència.
Però, sense cap dubte, l'activitat que més els va agradar i més els agrada des del començament del projecte, és el torneig de l'esport dels mags. És un esport d'equip on l'alumnat ha de fer la major quantitat de punts possibles ficant la pilota per tres aros que fan de porteria de l'equip contrari.
Al torneig, només pot participar l'alumnat que ha aconseguit arribar a una casa en concret, fomentant així la motivació d'arribar per poder jugar i ajudar a la seva classe en els partits.
Abans del torneig, es realitza la presentació dels equips i del trofeu, i posteriorment es realitza el sorteig. Al mateix, poden visitar-nos les famílies. Un cop finalitzat el sorteig, el torneig comença la setmana següent.
Al torneig hi participen des de tercer fins a sisè com a equips, mentres que les classes d'infantil i de primer cicle de primària hi participen animant algun equip, tot fent banderetes o pompons per poder animar-los els dies de partits.
Des del començament del projecte, com hem dit, cap al setembre del 2020, s'han anat afegint noves activitats. Per exemple, el curs següent es va dur a terme la realització del torneig del calcari, un torneig que consistia en realitzar una sèrie de reptes setmanals i, qui ho aconseguia, podia llençar el seu paper en aquest calcari i, el dia que ens visitaren els grans mags del Gran Consell de Mags, el propi calcari va ser qui va triar els participants del torneig, un de cada curs.
Durant el transcurs del torneig, l'alumnat, que es posava en parelles, havia d'aconseguir una sèrie de reptes en la realització d'una sèrie de jocs-activitats que els va encantar. Aquests reptes, a mode d'exemple, eren el d'aconseguir derrotar un mag maligne amb les varetes màgiques o aconseguir robar-li uns ous a uns dracs. La resta de l'alumnat del centre podia veure el transcurs del torneig i animar els participants.
Durant aquest curs escolar, s'estan duent a terme dues activitats noves més. La primera és un torneig de dol de varetes. En aquest, hi participa tot l'alumnat, independentment de la casa on estigui. Els de les cases inferiors, però, només poden participar com a àrbitres, mentres que els de les cases superiors sí que poden participar com a concursants. És una manera més d'aconseguir la motivació intrínseca en el nostre alumnat.
El torneig en sí, consisteix en un joc de cartes que té una sèrie d'encanteris amb una numeració, que l'alumnat ha d'operar i calcular correctament, de tal manera que si ho aconsegueix, guanya un punt i pot fer un encanteri al seu rival amb la vareta màgica i el rival ha de fer com que rep un encanteri màgic. El resultat també el calculen els àrbitres, per corroborar que s'ha fet correctament.
L'altra activitat màgica d'aquest curs escolar és la destrucció de conductes malignes. Un dematí va aparèixer el rei dels mags malignes al nostre centre, envoltat de males accions tals com: pegar, no compartir... cada grup ha de triar una d'aquestes males accions que més apareixen en la seva classe i que considerin que és imprescindible eliminar. Si l'aconsegueixen eliminar, podran tallar aquesta conducta maligna amb l'espasa màgica del centre.
Finalment, una de les activitats semanals que duem a terme des del començament del projecte fins avui en dia i que més li agrada a tot l'alumnat (i gran part del professorat) és la del carret de llepolies. Cada divendres, tot l'alumnat de cada classe ha de votar un company o companya seva que consideri que ho hagi fet molt bé aquella setmana o que consideri que ha aconseguit un repte molt difícil per a ell o ella. S'ha de donar una raó sincera per la votació, eliminant així la possibilitat de votar els seus amics o amigues i fent així un veritable exercici de coavaluació dels seus companys i companyes.
La persona que surti com a més votada, guanya una moneda de xocolata amb la qual podrà adquirir una sèrie de llepolies quan passi el carret de llepolies durant el dematí del divendres. Es procura que tot l'alumnat pugui guanyar la moneda al menys un cop durant el curs.
Des del començament del projecte fins avui dia, s'ha notat un millor clima de convivència a nivell de centre i de cada aula, l'alumnat es sap regular perfectament per poder aconseguir aquells objectius que ells i elles es marquen i s'ha millorat moltíssim en l'absentisme, ja que l'alumnat es desperta il·lusionat i motivat per venir a classe, i és que en aquesta escola sempre tenim un racó i temps per a la màgia...
TOTS ELS NINS I NINES NEIXEN ARTISTES
Durant aquest curs treballarem el tema de l'art a la nostra escola cooperant amb les families, en aquest espai anirem visualitzant totes les activitats que es va duguent a terme al voltant d'aquest gran projecte.
ANDY WARHOL I EL POP ART
Els alumnes de cinquè hem creat una Polaroid com las que feia el genial artista exponent del pop art Andy Warhol, ell deia que ""El millor d'una foto és que mai canvia, fins i tot quan la gent que apareix en ella ho fa", per això va capturar insistentment tot i a tots al seu voltant fins a la seva mort.
El Pop Art, és un moviment artístic originat a mitjan segle XX, que es desenvolupa amb força en la dècada de 1960. Sorgeix com a reacció davant els corrents artístics de l'època, sobretot, de l'Expressionisme abstracte, que s'havia desenvolupat a partir de la Segona Guerra Mundial, al qual es considerava buit i elitista, massa elaborat i abstracte, molt allunyat de la societat. L'adjectiu popular no s'identifica aquí amb les manifestacions tradicionals o folklòriques d'un poble, sinó amb tota la subcultura pròpia de les economies capitalistes més desenvolupades. El Pop Art serà la plasmació pràctica de la idea que l'escocès Eduardo Paolozzi havia tingut ja en 1947, quan reunint diversos objectes trobats en la seva vida quotidiana, va construir una obra que reunia allò que constituïa la societat de la seva època. Es va titular I was a Rich Man 's Plaything, en què per primera vegada apareixia la paraula Pop.
Els seus autors recorren sistemàticament a l'ús d'objectes quotidians de la societat de consum, de productes del mercat, de tot el que qualsevol persona podia veure cada dia. Pretenen elevar a la categoria d'art tots aquells productes la difusió es realitza gràcies a la publicitat dels "mass-media": historietes de còmics, fotografies d'estrelles del cinema, de la televisió, anuncis comercials, fotonovel·les, etc.
En termes generals, tot i que no porta implícita càrrega cap crítica, sí que hi ha una certa crítica de la societat de consum a presentar-la fora del seu context perquè la relació de l'espectador amb el producte sorprengui i l'obligui a reparar en el que quotidianament li ha alienat . Amb aquests plantejaments s'acabava amb la sacralització de l'obra d'art (ja ho havia fet el Dadaisme) que deixava de ser una cosa que només es veiés en els museus.
Les creacions del pop art parodiaven, adoptaven i capitalitzaven els símbols del consumisme, l'èxit i la fama, així com la cultura de masses. Un dels quadres més coneguts de Warhol és la reproducció de múltiples imatges de la fotografia de Marilyn Monroe, acolorida sense atenció al detall i amb tons plans i extremats. Aquesta obra s'enquadra en una sèrie de litografies que va crear a principis dels anys seixanta (Liz Taylor, James Dean, pot de sopes Campbell, ampolles de Coca Cola, Mickey mouse, etc.). Tots ells són símbols de la societat de consum sense significat, no amaguen cap sentit ocult com tampoc hi ha denúncia. Warhol només reflectia l'aparença de les coses, no jutjava, no opinava, no tenia res a dir.
En la seva pintura, a més de l'ús d'imatges tretes de la vida diària (pràctica habitual entre els artistes del pop) hi una altra constant: la repetició en sèrie de cada un dels seus temes. Aquesta característica està molt lligada a la seva particular procés creatiu lligat a la utilització de tècniques d'art aplicat -fotografies projectades a la tela, calcs similars a les tècniques de fregat, sistemes industrials com el serigráfico-. A Warhol li agradava l'aspecte impersonal en que desembocava aquest sistema de treball. La mateixa cara de la famosa Marilyn retratada en sèrie ressaltava la superficialitat i banalitat de la fama.
KEITH HARING
Keith Haring (Reading, Pennsilvània, 4 de maig, 1958 - Nova York, 16 de febrer, 1990) fou un artista plàstic i activista social estatunidenc, els treballs del qual responien a la cultura del carrer a la Nova York dels anys 80.
Va néixer a Reading però va créixer a Kutztown (Pennsilvània), i li interessà l'art des de ben petit. Des de l'any 1976 al 1978 va estudiar disseny gràfic a "The Ivy School of Professional Art", una escola de Belles Arts i publicitat a Pittsburgh. Keith es traslladà a la ciutat de Nova York, on va rebre una gran inspiració de l'art del grafit, i a més va estudiar a l'Escola d'Arts Visuals "School of Visual Arts". Moltes de les seves obres són de pop art .
CUBISME
El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern (altrament anomenats -ismes), present principalment en la pintura i l'escultura. Va tenir el seu moment més intens entre 1907 i 1914. És l'art i la innovació més important del segle XX, transformant la perspectiva convencional i la manera de percebre les formes, que apareixen fragmentades com un trencaclosques amb les peces mal posades.
Es considera l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es reconstrueixen en una forma abstracta; en lloc de representar els objectes des d'un únic punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli.
PICASSO
Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del segle XX, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque. En la seva dilatada carrera, va evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines com la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia. Va crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.
ART ABSTRACTE
L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir a l'inici del segle XX i les conseqüències múltiples del qual n'han fet una de les manifestacions més significatives de l'esperit del segle XX.
L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat de les seves pròpies significacions. Aquest llenguatge s'ha elaborat a partir de les experiències fauvistes i expressionistes, que exalten la força del color i desemboquen en l'anomenada abstracció lírica o informalisme, o bé a partir de l'estructuració cubista, que dóna lloc a diferents abstraccions geomètriques i constructives.
PIET MONDRIAN
La seva obra es basa en l'art abstracte i sobretot en la plasmació de formes i colors molt bàsics.
Dues obres conegudes són Broadway Boogie-Woogie (1943-1944) i Gran composició A (1920). Aquestes dues obres es caracteritzen per la repetició constant i forta de la part greu contrarestada per la melodia de la part aguda. Petits blocs de colors primaris (groc, blau i vermell) reboten uns contra els altres, creant una pulsació vitalista que és pur ritme. Creen una espècie de vibració òptica, saltant d'una intersecció cap a una altra com els carrers de Nova York. Al mateix temps, però, quan ens fixem atentament ens adonem amb quina curiositat la totalitat de la pintura ha estat calibrada. Els colors entrellaçats amb blocs de gris i blanc acaben donant un extraordinari equilibri.
ART URBÀ
L'art de carrer és l'art desenvolupat en els espais públics, com murals d'edificis, grafits, pintura de carrer i accions artístiques. El terme pot incloure obres d'art tradicional, grafits (graffitis), stencil graffitis, adhesius, wheatpasting (cartells als carrers), projeccions de vídeo, intervencions teatrals, l'art de guerrilla, flash mobs o instal·lacions de carrer. En general, l'art del carrer o el grafit té un missatge més específic, s'utilitza per a distingir obres d'art contemporani de l'espai públic del grafit territorial, el vandalisme o l'art corporatiu.
Els artistes han fet un desafiament en situar l'art en contextos no artístics. Els artistes Street no aspiren a canviar la definició d'una obra d'art, sinó més aviat a preguntar sobre l'entorn existent, amb el seu propi idioma. Tracten de comunicar-se amb la gent del carrer sobre temes de rellevància social, de manera que estiguin informats per valors estètics. John Fekner defineix l'art de carrer com "tot l'art al carrer que no és grafit".
