© Ceip Gabriel Vallseca.

TOTS ELS NINS I NINES NEIXEN ARTISTES

 

Durant aquest curs treballarem el tema de l'art a la nostra escola cooperant amb les families, en aquest espai anirem visualitzant totes les activitats que es va duguent a terme al voltant d'aquest gran projecte.

Els alumnes de cinquè hem creat una Polaroid com las que feia el genial artista exponent del pop art Andy Warhol, ell deia que ""El millor d'una foto és que mai canvia, fins i tot quan la gent que apareix en ella ho fa", per això va capturar insistentment tot i a tots al seu voltant fins a la seva mort.

El Pop Art, és un moviment artístic originat a mitjan segle XX, que es desenvolupa amb força en la dècada de 1960. Sorgeix com a reacció davant els corrents artístics de l'època, sobretot, de l'Expressionisme abstracte, que s'havia desenvolupat a partir de la Segona Guerra Mundial, al qual es considerava buit i elitista, massa elaborat i abstracte, molt allunyat de la societat. L'adjectiu popular no s'identifica aquí amb les manifestacions tradicionals o folklòriques d'un poble, sinó amb tota la subcultura pròpia de les economies capitalistes més desenvolupades. El Pop Art serà la plasmació pràctica de la idea que l'escocès Eduardo Paolozzi havia tingut ja en 1947, quan reunint diversos objectes trobats en la seva vida quotidiana, va construir una obra que reunia allò que constituïa la societat de la seva època. Es va titular I was a Rich Man 's Plaything, en què per primera vegada apareixia la paraula Pop.

 

 

 

 

 

 


Els seus autors recorren sistemàticament a l'ús d'objectes quotidians de la societat de consum, de productes del mercat, de tot el que qualsevol persona podia veure cada dia. Pretenen elevar a la categoria d'art tots aquells productes la difusió es realitza gràcies a la publicitat dels "mass-media": historietes de còmics, fotografies d'estrelles del cinema, de la televisió, anuncis comercials, fotonovel·les, etc.

En termes generals, tot i que no porta implícita càrrega cap crítica, sí que hi ha una certa crítica de la societat de consum a presentar-la fora del seu context perquè la relació de l'espectador amb el producte sorprengui i l'obligui a reparar en el que quotidianament li ha alienat . Amb aquests plantejaments s'acabava amb la sacralització de l'obra d'art (ja ho havia fet el Dadaisme) que deixava de ser una cosa que només es veiés en els museus.

Les creacions del pop art parodiaven, adoptaven i capitalitzaven els símbols del consumisme, l'èxit i la fama, així com la cultura de masses. Un dels quadres més coneguts de Warhol és la reproducció de múltiples imatges de la fotografia de Marilyn Monroe, acolorida sense atenció al detall i amb tons plans i extremats. Aquesta obra s'enquadra en una sèrie de litografies que va crear a principis dels anys seixanta (Liz Taylor, James Dean, pot de sopes Campbell, ampolles de Coca Cola, Mickey mouse, etc.). Tots ells són símbols de la societat de consum sense significat, no amaguen cap sentit ocult com tampoc hi ha denúncia. Warhol només reflectia l'aparença de les coses, no jutjava, no opinava, no tenia res a dir.

 

 

 

 

 

 



En la seva pintura, a més de l'ús d'imatges tretes de la vida diària  (pràctica habitual entre els artistes del pop) hi una altra constant: la repetició en sèrie de cada un dels seus temes. Aquesta característica està molt lligada a la seva particular procés creatiu lligat a la utilització de tècniques d'art aplicat -fotografies projectades a la tela, calcs similars a les tècniques de fregat, sistemes industrials com el serigráfico-. A Warhol li agradava l'aspecte impersonal en que desembocava aquest sistema de treball. La mateixa cara de la famosa Marilyn retratada en sèrie ressaltava la superficialitat i banalitat de la fama.

KEITH HARING

Keith Haring (Reading, Pennsilvània, 4 de maig, 1958 - Nova York, 16 de febrer, 1990) fou un artista plàstic i activista social estatunidenc, els treballs del qual responien a la cultura del carrer a la Nova York dels anys 80.

Va néixer a Reading però va créixer a Kutztown (Pennsilvània), i li interessà l'art des de ben petit. Des de l'any 1976 al 1978 va estudiar disseny gràfic a "The Ivy School of Professional Art", una escola de Belles Arts i publicitat a Pittsburgh. Keith es traslladà a la ciutat de Nova York, on va rebre una gran inspiració de l'art del grafit, i a més va estudiar a l'Escola d'Arts Visuals "School of Visual Arts". Moltes de les seves obres són de pop art .

CUBISME

El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern (altrament anomenats -ismes), present principalment en la pintura i l'escultura. Va tenir el seu moment més intens entre 1907 i 1914. És l'art i la innovació més important del segle XX, transformant la perspectiva convencional i la manera de percebre les formes, que apareixen fragmentades com un trencaclosques amb les peces mal posades.

Es considera l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es reconstrueixen en una forma abstracta; en lloc de representar els objectes des d'un únic punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli.

PICASSO

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del segle XX, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque. En la seva dilatada carrera, va evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines com la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia. Va crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.

ART ABSTRACTE

L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir a l'inici del segle XX i les conseqüències múltiples del qual n'han fet una de les manifestacions més significatives de l'esperit del segle XX.

L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat de les seves pròpies significacions. Aquest llenguatge s'ha elaborat a partir de les experiències fauvistes i expressionistes, que exalten la força del color i desemboquen en l'anomenada abstracció lírica o informalisme, o bé a partir de l'estructuració cubista, que dóna lloc a diferents abstraccions geomètriques i constructives.

 PIET MONDRIAN

La seva obra es basa en l'art abstracte i sobretot en la plasmació de formes i colors molt bàsics.

Dues obres conegudes són Broadway Boogie-Woogie (1943-1944) i Gran composició A (1920). Aquestes dues obres es caracteritzen per la repetició constant i forta de la part greu contrarestada per la melodia de la part aguda. Petits blocs de colors primaris (groc, blau i vermell) reboten uns contra els altres, creant una pulsació vitalista que és pur ritme. Creen una espècie de vibració òptica, saltant d'una intersecció cap a una altra com els carrers de Nova York. Al mateix temps, però, quan ens fixem atentament ens adonem amb quina curiositat la totalitat de la pintura ha estat calibrada. Els colors entrellaçats amb blocs de gris i blanc acaben donant un extraordinari equilibri.

ART URBÀ

L'art de carrer és l'art desenvolupat en els espais públics, com murals d'edificis, grafits, pintura de carrer i accions artístiques. El terme pot incloure obres d'art tradicional, grafits (graffitis), stencil graffitis, adhesius, wheatpasting (cartells als carrers), projeccions de vídeo, intervencions teatrals, l'art de guerrilla, flash mobs o instal·lacions de carrer. En general, l'art del carrer o el grafit té un missatge més específic, s'utilitza per a distingir obres d'art contemporani de l'espai públic del grafit territorial, el vandalisme o l'art corporatiu.

Els artistes han fet un desafiament en situar l'art en contextos no artístics. Els artistes Street no aspiren a canviar la definició d'una obra d'art, sinó més aviat a preguntar sobre l'entorn existent, amb el seu propi idioma. Tracten de comunicar-se amb la gent del carrer sobre temes de rellevància social, de manera que estiguin informats per valors estètics. John Fekner defineix l'art de carrer com "tot l'art al carrer que no és grafit".


 

ANDY WARHOL I EL POP ART